El tratado de Corbeil (1258) y la formación política y jurídica de Cataluña: A problem of historiographic interpretation

Cristian Palomo Reina

doi:10.4151/ISSN.07176260-Num.47-Fulltext.1299

Authors

Cristian Palomo Reina Universidad de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.4151/ISSN.07176260-Num.47-Fulltext.1299

Keywords:

Catalonia, Crown of Aragon, Spain, France, Treaty of Corbeil

Abstract

Abstract: For decades, most of historiography has subscribed to a thesis by Ramon d’Abadal, who conceived the treaty of Corbeil of the year 1258 as a fundamental milestone in the political-legal formation of Catalonia: the treaty legalized the de facto independence of the Catalan counties with respect to the Frankish kings of the 10th century and put an end to the sovereignty of the King of France over the Catalan land. A French sovereignty that remained legally in force for more than two and a half centuries and that prevented the counts of Barcelona from taking the title of kings of Barcelona or Catalonia. In this article, a detailed analysis of said interpretation is carried out, revealing, through primary sources and also bibliography and updated historical knowledge, the different problems of method and anachronisms that make the aforementioned conception of the Corbeil treaty historically unfeasible.

References

Abadal, Ramon d’, Els Primers comtes catalans (Barcelona: Teide, 1958).

Abadal, Ramon d’, “Prólogo. Pedro el Ceremonioso y los comienzos de la decadencia política de Cataluña”, en Menéndez Pidal, R. (dir.) Historia de España, XIV (Madrid: Espasa-Calpe, 1966) IX-CCIII.

Aragón, Jaime de, Llibre dels feits del rei En Jaume, Soldevila, F. (reed., pòstuma) y Massot, J. (cur.) (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2007).

Aragón, Pedro de, Crònica General de Pere III el Cerimoniós, dita comunament Crònica de Sant Joan de la Penya, Soberanas, A. J. (cur.) (Barcelona: Alpha, 1961).

Baiges, Ignasi, Feliu, Gaspar; Salrach, Josep M. (dirs.), Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona, de Ramón Berenguer II a Ramón Berenguer IV, III (Barcelona: Fundació Noguera, 2010).

Baiges, Ignasi y Puig, Pere (cur.), Catalunya carolíngia. Volum VII. El comtat de Barcelona, II (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2019).

Belenguer, Ernest, Jaume I i el seu regnat (Lleida: Pagès, 2007).

Benito, Pere, L’expansió territorial ultrapirinenca de Barcelona i la Corona d’Aragó: guerra, política i diplomàcia (1067-1213), en Ferrer i Mallol, M. T.; Rius, M. (dirs.), Tractats i negociacions diplomàtiques de Catalunya i de la Corona catalanoaragonesa a l’edat mitjana. Volum I-1. Tractats i negociacions diplomàtiques amb Occitania, França i els estats italians 1067-1213 (Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2009).

Beuter, Pero Antón, Segunda parte de la Coronica general de España y especialmente de Aragon, Cathaluña y Valencia (Valencia: Joan de Mey Flandro, 1551).

Brail, Michel Jean Joseph, Recueil Des Historiens Des Gaules et de la France, XVI (París: Victor Palmé, 1878).

Carbonell, Pere Miquel, Cròniques d’Espanya, 2. Alcoberro, A. (ed.) (Barcelona: Barcino, 1997).

Cingolani, Stefano M., Jaume I. Història i mite d’un rei (Barcelona: Edicions 62, 2007).

Cingolani, Stefano M., “Tradiciones e idiosincrasias. Las relaciones entre Cataluña y Aragón en la historiografía (siglos XI-XIII)”, en Sesma, J. Á. (coord.), La Corona de Aragón en el centro de su Historia. 1208-1458 (Zaragoza: Grupo de Investigación de Excelencia C.E.M.A, 2010) 219-252.

Cingolani, Stefano M. (ed.), Gestes dels comtes de Barcelona i reis d’Aragó (Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2012).

Cingolani, Stefano M., “Ramir II i el matrimoni entre Peronella i Ramon Berenguer IV”, en Baró, Robert; Virgili, Antoni (eds.), Ramon Berenguer IV i Peronella. Unió dinàstica i projecció exterior (Barcelona: Museu d’Història de Catalunya, 2022) 30-38.

Claramunt, Salvador, “El tractat de Corbeil (1258). Fi de l’expansió vers el nord”, en Figueres, J. M. (coord.), Catalunya i els tractats internacionals (Barcelona: Eurocongrés 2000, 2003) 29-36.

Codesio, Miguel, “La génesis del Reino de Portugal: una aproximación en la historiografía y en los acontecimientos”, Revista del Centro de Estudios Históricos de Granada y su Reino, 35 (2023) 3-23.

Domínguez Ortiz, Antonio, España. Tres milenios de historia (2000, Madrid: Marcial Pons, 2019).

Ferro, Víctor, Dret públic català: les institucions a Catalunya fins al Decret de Nova Planta (Vic: Eumo, 1987).

Font i Rius, José M., “Abadal i de Vinyals, Ramon d’: Els primers comtes catalans. Barcelona, 1958, 368 págs.”, AHDE., 27-28 (1957-1958) 1177-1179.

Font i Rius, José M., Mundó, Manuel, Riu, Manuel, Udina, Frederic y Vernet, Joan, Procés d’independència de Catalunya (ss. VIII-XI). La fita del 988 (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1989).

García de Cortázar, José Ángel, “Una mirada foránea sobre la Cataluña medieval con ocasión de su ¿milenario?”, en Cuenta y Razón, 36 (1988) 33-40.

Garrido Valls, Josep-David, Ramon Berenguer IV (Barcelona: Rafael Dalmau, 2014).

Isla, Amancio, “La construcción de la monarquía en León, siglos X y XI: historias y leyes”, en Martínez Sopena, P., Rodríguez, A. (eds.), La construcción medieval de la memoria regia (Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2011) 33-44.

Kosto, Adam J., “Un diplôme inédit de Hugues Capet, a. 991: un nouveau dernier diplôme royal franc pour les comtés catalans?”, Journal des Savants, 2 (2020) 539-561.

Laborde, M. Joseph de (ed.), Layettes du Trésor des Chartes, III (París: Henri Plon, 1873).

Lacarra, José M., Aragón en el pasado (Madrid: Espasa-Calpe, 1972).

Maravall, José Antonio, “Sobre el sistema de datación por los reyes francos en los diplomas catalanes”, Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 60 (1954) 361-374.

Matosso, José D., Afonso Henriques (Lisboa: Círculo de Leitores, 2006).

Palomo, Cristian, “A propòsit de de les teories de la creació de la Corona d’Aragó mitjançant el “casamiento en casa” i l’extinció llinatge barceloní el 1137”, Revista de Dret Històric Català, 17 (2018) 11-58.

Palomo, Cristian, “Comtat de Barcelona i Principat de Catalunya. Sobre l’ús historiogràfic anòmal del vocabulari políticojurídic històric”, Revista de Dret Històric Català, 19 (2020) 125-144.

Palomo, Cristian, “Noves perspectives per a una qüestió no resolta: per què Catalunya fou un principat i no un regne?”, Anuario de Estudios Medievales, 50, 1 (2020), 323-352.

Peláez, Manuel J., “Notas sobre la potestad normativa en Cataluña”, en Serrano, J. (coord.), El territori i les seves institucions històriques. Volum 2 (Barcelona: Fundació Noguera, 1999) 499-515.

Peña, F. Javier, “Castilla, 1065: un reino prematuro”, Boletín de la Institución Fernán González, 250 (2015) 289-312. Pons i Guri, Josep M. (ed.), Constitutions y altres Drets de Cathalunya (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1995).

Pujades, Jeroni, Crónica Universal del principado de Cataluña, VI (Barcelona: José Torner, 1830).

Real Academia de la Historia (ed.), Cortes de los Antiguos Reinos de Aragón y de Valencia y Principado de Cataluña. Tomo 1. Primera parte: Cortes de Cataluña (Comprende desde el año 1064 al 1327) (Madrid: Viuda e hijos de Manuel Tello, 1896).

Sabaté, Flocel, El Territori de la Catalunya medieval: percepció de l’espai i divisió territorial al llarg de l’edat mitjana (Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, 1997).

Sabaté, Flocel, “La Catalunya dels segles X-XII i la definició historiogràfica del feudalisme”, Catalan Historical Review, 3 (2010) 163-184.

Salrach, Josep M., “Ramon d’Abadal i els orígens històrics de Catalunya”, Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 31 (2020) 63-78.

Salrach, Josep M., “La legitimación del poder condal en los orígenes de Cataluña”, en Martínez Sopena, P., Rodríguez, A. (eds.), La construcción medieval de la memoria regia (Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2011) 21-32.

Serrano, Josep (dir.), Leyes históricas de Cataluña, I (Madrid: Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado, 2024).

Soldevila, Ferran, Història de Catalunya, I (Barcelona: Alpha, 1962).

Tréton, Rodrigue, “Le traité de Corbeil-Barcelone (1258): contexte et enjeux de la mise en place de la frontière francoaragonaise”, Bulletin de la Société d’Etudes Scientifiques de l’Aude, 118 (2018) 59-78.

Villacañas, José Luis, Jaume I el Conquistador (Pozuelo de Alarcón: Espasa, 2003).

Villanueva, Jesús, Los orígenes carolingios de Cataluña en la historiografía y el pensamiento político del siglo XVII (Tesis de licenciatura, Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1994).

Zimmermann, Michel, Hugues Capet et Borrell. Á propos de l’independence de la Catalogne, en Barral, X. (dir.), Catalunya i França meridional a l’entorn de l’any Mil (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991) 59-64.

Zimmermann, Michel, Naixement de Catalunya (Segles VIII-XII) (Barcelona: Base, 2023).